Aquests dies a l'escola estem vivint la màgia i la il.lusió que ens embolcalla amb petits detalls, mirades, somriures...
Guarnim l'arbre amb la col.laboració de totes les famílies. Si ho fem junts forma part de tots i totes!
També ens hem trobat el Tió a l'espai exterior de l'escola, i aquest dies l'estem alimentant molt i molt bé, per donar les gràcies a la Natura de tot el que ens dóna i ens aporta!
Com ja us vam explicar a la reunió pedagògica, arrel del projecte del medi ambient el Sr. Tió no ens portarà res de res... perquè aquest curs hem decidit amb tot l'equip educatiu seguir aquesta bonica tradició que ens ha regalat un pare de l'escola i que ens encaixa molt amb el que nosaltres volíem iniciar...
"Com la majoria de tradicions, rituals, llegendes, contes o rondalles, tenen un origen incert, poc concret i difús. Tant mateix, sol haver-hi diverses versions o teories i quasi totes més o menys acceptades per acada territori.
A mi, que sóc de poble (de pagès), sempre m'han explicat que el Tió és aquell tronc gran i ferm que s'agafa just abans del rigorós fred de final d'any, per homenetjar i agrair al bosc que ens proporcionarà llenya, i per tant escalfor, per poder ajudar a passar l'hivern.
Se li canta en senyal de festa i se'l pica amb un broc o branca fina per tal de fer un soroll o música que ens permeti comunicar l'agraïment al bosc: soroll de troncs i fustes com tenen moltes altres cultures per tal de comunicar-se. Cultures no tant llunyanes o ancestrals, com per exemple el "txalaparta" al País Basc.
És per aquest motiu que a pagès, el Tió sempre ha "cagat" coses o elements d'abric o d'hivern (mitjons gruixuts, samarretes, bufandes, mantes, peücs,...) i no pas joguines.
Als països nòrdics agafen un arbre i l'engalanen per lloar i agrair al bosc la seva contribució fins que arribi la primavera."