Ara fa unes setmanes que el curs ha començat...
I com passa amb tot allò que és important, encara necessitem temps...
Els primers dies ens conviden a aturar-nos, a mirar i a escoltar. A descobrir què necessita cada infant, què li dona seguretat, què li desperta curiositat i com va trobant, al seu ritme, el seu lloc dins l’escoleta.
Perquè acompanyar no és córrer perquè tot passi de pressa.
És ser-hi. Donar temps. Respectar els ritmes. Oferir una mirada que acull i una mà que hi és quan cal.
Perquè començar un curs no és només adaptar-se a un lloc nou. És començar a construir vincles, descobrir-nos i anar fent nostre un espai que, mica en mica, es converteix en part del nostre dia a dia.
També és confiar.
Aquesta confiança es construeix entre tots i totes. En la relació amb els infants, però també en la relació amb les famílies. Parlar, escoltar-nos, compartir com vivim aquests moments i poder expressar dubtes o emocions ens ajuda a conèixer millor cada infant i a construir un espai de seguretat i confiança.
Comencem, doncs, aquest nou curs amb la mirada posada en allò que passa cada dia: en una descoberta inesperada, en una mirada còmplice, en un joc compartit, en una conversa, en un vincle que es va construint a poc a poc.
Sense presses. Amb confiança. Amb escolta.
I amb el desig de continuar fent de l’escoleta un lloc on cada infant pugui sentir-se acollit, respectat i lliure per ser i descobrir.
Gràcies per formar-hi part!
