ARTICLE D'INTERÈS: EL CARNESTOLTES A L'ESCOLA BRESSOL

 EL CARNESTOLTES A L’ESCOLA BRESSOL – ROSA VIDIELLA

 

El carnestoltes, anomenat habitualment en els Països Catalans, és la gran festa que des de fa molts anys es celebra a diversos països del món uns dies abans de la Quaresma, i va néixer per poder gaudir de tot allò habitualment prohibit, època de dejunis de tota mena i de seguiment estricte de normes. 

Els orígens religiosos han anat desapareixent, tal com passa amb moltes altres festes, que es van transformant en el temps. El que sí queda és la festa: la transgressió de les normes, el disfressar-se..., aspecte del qual gaudeixen infants i adults.

 A l’escola bressol, al tractar-se d’infants molt petits, cal anar a poc a poc, com amb totes les altres propostes de la vida que les nenes i els nens van vivint i aprenent.

Sovint ens avancem als processos naturals dels infants, i els incloem en coses que pel seu moment de comprensió del món els és difícil d’entendre i inclòs els poden resultar impressions poc convenients. Aquests infants, en els seus tres primers anys de vida estan construint la seva identitat personal i la percepció de la dels altres. Es van reconeixent com a diferents i van establint les seves relacions amb els altres infants i també amb els adults. 

Sovint hem pogut sentir a les famílies explicant anècdotes al voltant del reconeixement dels pares per part del seu fill/filla, d’edat al voltant d’un any i mig, quan un pare s’ha tret la barba o quan una mare s’ha canviat el color del cabell, etc.. Els seus infants els miren i ploren, probablement confosos en el seu reconeixement, dubtant de si és la persona assumida com de la seva confiança. 

Observant aquestes situacions, ens adonem de com en som d’egocèntrics els adults, vivint moltes vegades al marge de la comprensió dels infants. I es que els nens i les nenes, abans de saber parlar, ens expliquen prou be allò que senten (i els que no ho mostren plorant o bé amb cara d’estranyesa, no vol dir que no els fem entrar en conflicte) 

Les escoles bressol tenim l’oportunitat de què famílies i mestres puguem aprendre a “escoltar” als infants, a observar la seva forma de descobrir el mon que els envolta, i decidir quines respostes els podem donar per a què el camí de l’aprenentatge de la vida sigui el millor. 

A l’escola bressol som responsables en aprofundir com apropem la vida als infants, cosa que ens motiva a observar atentament les criatures, a fer formació permanent, i molt especialment a reunir-nos per analitzar les nostres observacions sobre com són els infants, com es desenvolupen i quin és el nostre paper com a mestres. A més, quan podem fer aquestes reflexions juntament amb les famílies, eixamplem el nostre coneixement de com creixen i aprenen a entendre el mon. 

Sobre el Carnestoltes, la reflexió ens porta a què a l’escola amb els infants fins passats els dos anys, podem jugar amb elements de festa durant aquests dies, cosa que als seus ulls, lligarà amb el que la majoria dels infants visquin en família i al carrer. Però el que vegin al carrer, ho veuran amb els seus pares a prop, que els donaran la seguretat que necessiten en moments d’incomprensió. 

Amb els més grans, podem ampliar aquests jocs de festa, però sempre en el marc de les propostes de l’escola, en el sentit de què és l’infant qui tria allò amb que vol jugar, sense que es puguin sentir forçats a fer “allò que toca.

ARTICLE D'INTERÈS: CONTROL D'ESFÍNTERS

 

CONTROL ESFÍNTERS

El procés per deixar el bolquer té a veure amb un procés natural i respectuós. No hauria de ser una decisió de l’adult perquè ve el bon temps o començarà l’escola a P3.

El cervell estableix connexions entre el cervell, el sistema nerviós i els músculs que controlen l’esfínter, per tant va lligat a un procés maduratiu i també de la consciència en si mateix. I com ja ens ho haureu escoltat més d’un cop cada infant és diferent i únic. 

Us deixem alguns senyals que us pot ajudar a saber si l’infant està preparat. A vegades l’infant està preparat però l’adult no, o al revés.

10 indicis que ens donen pistes que el nostre fill/a està preparat.  Almenys s’haurien de complir 4 o 5 a la vegada.

1. Ho demana?

2. Vol treure’s el bolquer?

3. El bolquer està sec?

4. Mostra inter`s real per la gibrelleta o wáter?

5. S’allunya a un racó per fer la caca?

6. Llenguatge: Deixa de parlar en tercera persona

7. Diu: tinc caca (també és correcte quan ja l’ha fet)

8. Té interés per veure la caca que ha fet? (si pesa o no pesa el bolquer…)

9. Durant el canvi de bolquer demana fer el pipi al wáter?

10. No vol posar-se el bolquer?

Altres coses a tenir en compte:

NO CONFONDRE:

• Si ens demana un dia esporàdic que vol fer el pipí al vàter. Això no significa que està preparat

• Si es treu el bolquer, pot ser perquè li molesta, o perquè s’està més fresquet sense ell. NO perquè estigui preparat. No sempre poden decidir ells, VOSALTRES millor que ningú coneixeu al vostre fill/a.

COM ACOMPANYAR:

• Celebra les seves conquestes! Sense exagerar jaja

• Respecta tot el procés. Si és decisió de l’infant és perquè percep la sensació de retenir. Si és la teva decisió, potser no està preparat i només faràs repetir l’operació i esperar que algún dia ho faci al vàter. RES A VEURE AMB LA PERCEPCIÓ DE SENSACIONS.

• Potser no és el millor període per deixar el bolquer, perquè a casa acaba d’arribar un nou membre (germà/a), o esteu passant per algun moment de canvis. LES TEVES EMOCIONS i SOBRETOT LES SEVES estan passant per alts i baixos, per tant cal tenir-ho en compte! 

• Si tens un altre fill/a, eviteu les comparacions. Cada persona és diferent, ÚNICA!

• No premieu, ni castigueu. Recorda que és un procés respectuós i natural cap a la seva conquesta autònoma d’aquest procés.

• Poseu-li roba fàcil de posar i treure.

• Si l’infant té la voluntat de deixar el bolquer, i tu el veus preparat ENDAVANT, però si en el procés us adoneu que està immadur. NO PASSA RES per posar un altre cop el bolquer.

• Alerta amb les expectatives!!! El pots fer sentir que no cobreix les teves Expectatives. EVITA frases com ooooh una altra vegada t’ha fet pipi o caca? O t’han canviat la roba, quantes vegades t’has fet pipi avui? Eviteu parlar davant de l’infant amb un altre adult sobre el tema 

Les expectatives poden fer baixar l’autoestima de l’infant i carregar tota la part negativa. Imagineu-vos que cada dia us diuen que heu de pujar un arbre molt alt i no podeu. Quina frustració no?

Sabíeu que segons l’institut Loczy la mitja per deixar el bolquer és a partir dels 35 mesos? Això al nostre país és molt difícil, perquè no sempre respectem els processos naturals. Així que NINGÚ S’ATABALI!!!

I una última cosa,  primer es fa el control diürn, i després el del migdia/(migdiada) i per últim la nit. No cal tenir pressa per treure el bolquer a la nit. Segons els psicòlegs, no es considera que hi ha un problema fins els sis anys.

Equip educatiu CEIF ANDREU CASTELLS

SITUACIÓ DE CONFINAMENT PER ALS MÉS PETITS

Com afecta als infants més petits la situació de confinament?

Passades les primeres setmanes de confinament i veient que la necessitat de mantenir els infants a casa s’allargarà  almenys algunes setmanes més del temps inicialment previst,  una de les principals preocupacions en les famílies és pensar quins efectes adversos pot tenir aquesta situació de reclusió forçada en els infants, especialment en aquells més petits. Malauradament ens trobem en una situació del tot nova, de la que no disposem d’estudis ni referents previs que ens puguin garantir la resposta. 

Tot i això, el que sí assenyalen els experts és que la situació que estem vivint té, en termes generals, més repercussions negatives en el benestar emocional dels adults que en el dels infants.  De fet, pot sorprendre veure com ells es mostren feliços aquests dies al poder  compartir més temps amb nosaltres del que sol ser habitual.

Com ja ens mostrava Maria Montessori: “els menors tenen una capacitat d’adaptació que cap adult posseeix”.  I aquest fet és en gran part comprensible si tenim en compte que la principal necessitat de l’infant és sentir-se segur, i aquest sentiment de seguretat l’obté a través de la proximitat i connexió amb les seves principals figures de referència, aquelles persones amb qui manté un vincle afectiu que li serveix de base per garantir tant el seu benestar físic i emocional com el seu desenvolupament psíquic.

Així, més que el confinament en si, el que resulta clau és la vivència que l’infant té d’aquesta experiència, i que serà el que determinarà en major mesura els efectes d’aquesta situació. Hem de tenir present que els infants entenen i interpreten la realitat no tant pel contingut de què veuen i escolten, sinó especialment per com perceben que els seus adults de referència senten i viuen una determinada situació. És a dir, per tal de poder entendre el món i captar si una situació és bona o dolenta, i si l’han de considerar un perill, el que fan els infants és mirar a l’adult, observar quina expressió fa, quina mirada té, quin to de veu utilitza, interpretant el que observen en nosaltres com a guia de com s’han de sentir. 

Així, si ens perceben tensos, irritables i angoixats, interpretaran la situació com un perill i reaccionaran també de la mateixa manera. Evidentment no és fàcil mantenir-nos en una actitud serena en tot moment, però sí que cal recordar que els més petits necessiten sobretot un clima de tranquil.litat per sentir-se bé, sent atesos per uns pares i mares que els puguin transmetre afecte i calma. 

Malgrat això, la limitació d’espai i d’aire lliure per poder-se moure, jugar i explorar amb llibertat, la manca de contacte amb altres infants de la seva edat pel que fa als més grans, juntament amb el malestar que perceben en nosaltres, poden fer que observem al nostre/a fill/a més apàtic, sensible o irritable de l’acostumat. És esperable que  l’infant pugui mostrar-se més ploraner i demandant d’atenció i consol de l’adult, que tingui més rebequeries de l’habitual, que es queixi de símptomes de malestar físic (mal de cap, mal de panxa, etc.), que presenti alteracions del son i la gana, i inclús que mostri comportaments propis d’etapes anteriors del desenvolupament (regressions). Són reaccions dels tot normals, a les que no hem de témer i que s’aniran resolent a mesura que l’infant pugui retornar a la seva quotidianitat.

 I mentre, què podem fer per acompanyar-los? No hi ha cap recepta màgica tret d’oferir-los el nostre afecte, contacte, escolta i comprensió. Mantenir-nos al seu costat tant les estones d’oci i diversió, com també sent capaços de sostenir aquells moments de plor, de mal humor, de queixa i de demanda. En resum, transmetent-los que estem amb ells per ajudar-los i protegir-los, que és allò que més necessiten per sentir-se segurs.

Al marge d’això, es recomana mantenir unes rutines, dins la flexibilitat, per tal d’ajudar-los a que es puguin regular millor.  També és convenient explicar als infants el perquè han d’estar a casa i no poden sortir, fent servir un llenguatge senzill, sense explicacions innecessàries ni inquietants, i vigilar que no estiguin exposats a notícies o informacions que els puguin alarmar.

És convenient evitar fer canvis significatius en els hàbits de l’infant que suposin per ell una exigència afegida que li generi més tensió i malestar. Malgrat pensem que el fet d’estar a casa ens pot facilitar acompanyar a l’infant en aquest procés, no és un bon moment per retirar el xumet, treure el bolquer, iniciar el deslletament o començar a dormir sol. Cal valorar també que aquests processos impliquen a les famílies haver de gestionar un estrès adicional que ens pot sobrepassar. No hi ha pressa per haver de fer aquests canvis ara, i segurament serà millor per tots posar-nos les coses el més fàcil possible per poder oferir la calma i tranquil.litat que els nostres infants requereixen. I no hem d’oblidar que l’única manera de poder transmetre calma i contenir el seu malestar és precisament poder mantenir la nostra pròpia calma.

Perquè quan aquesta situació acabi, el record de com es van sentir serà molt més important que el que van fer o no van tenir oportunitat de fer.

  

Natàlia Palou Mas

Psicòloga i Psicoterapeuta

Num. Col·legiada 14230

Assessorament Psicopedagògic CEIF Arraona, EB Calvet d’Estrella i Joan Montllor.

CARTA DE LA PSICOPEDAGOGA DE L'ESCOLA

Estimades famílies,

Primer de tot, em voldria presentar per aquells i aquelles que no em coneixeu.

Sóc la Montse Boxaderas, psicòloga que aquest curs està realitzant l’assessorament psicopedagògic de Ceif Joaquim Blume, Ceif Can Puiggener i Ceif Andreu Castells.

Atès el moment d’excepcionalitat que estem vivint a l’actualitat, considerem important poder proporcionar-vos unes pautes, des del punt de vista psicològic, per tal que aquest període de confinament a casa, pugui esdevenir una molt bona oportunitat d’ESTAR en família i GAUDIR dels qui més estimem.

Us aconsellem, en primer lloc, i tenint en consideració la logística familiar actual, mantenir una RUTINA amb els infants per tal d’aportar-lis la màxima seguretat en aquests moments. Aquesta rutina pot incloure diverses activitats que poden variar en funció de la franja evolutiva en que es trobi el vostre/a fill/a (respectant el seu ritme maduratiu) i de de les seves pròpies necessitats. En aquest sentit podeu incloure rutines higièniques com el rentat de mans cantant cançons i fent bombolles, fer massatges amb crema hidratant al cos en el moment del canvi de bolquer, llençar el bolquer a la brossa..etc. És important dur a terme aquestes mesures higièniques en aquests moments sobretot, i també en general.

Als infants més grans, els podem presentar tasques relacionades amb el dia a dia de casa; llençar la brossa a les escombraries, posar o desparar la taula, recollir les joguines, desar la roba al armari, etc.

És important realitzar aquestes activitats, en la mesura del possible, a la mateixa hora del dia.

També podeu estimular la vostra imaginació i crear propostes amb els infants: bosses sensorials, pintura amb paper gran al terra, manipulació de plastilina o pasta salada, etc. De ben segur que si rastregeu a Google trobareu moltes propostes divertides!

D’altra banda m’agradaria poder compartir amb vosaltres, la reflexió que realitzo en aquests moments...

Mireu, hi ha molta gent que em pregunta com ho estem portant a casa, ja que també sóc mare d’un infant de dos anys, i trencant tota expectativa d’un confinament per contaminació viral, els hi dic: “molt bé, el Pol està gaudint moltíssim d’estar 24h amb els seus pares”. Doncs sí, contra tot pronòstic, hem decidit donar-li una oportunitat a aquest moment, per ESTAR i GAUDIR de moments ÚNICS en família. Gaudir dels àpats, del canvi de bolquers, dels inicis amb l’orinal, d’una abraçada, d’una rebequeria, d’un plor, d’un petó, d’un conte, d’una carícia o d’una mirada... SENSE PRESSES, pensant i prenent consciència NOMÉS del moment present. Coses que fem de manera tan automàtica i amb tanta pressa, que sense voler, havien “perdut” el seu significat. Doncs ara, famílies, és un bon moment per recuperar-ho.

Des de l’equip, us animen a GAUDIR en família, ESTAR en família.

Montse Boxaderas

Psicol. Col. COPC 18761

ESPAIS FAMILIARS

Us deixem amb la notícia que ha publicat GEDI sobre la col·laboració del CEIF Andreu Castells en el Plenari de la Xarxa de la Infància 0-3 de Sabadell on es va oferir una conferència de 'Nous Espais Familiars'.

Per llegir aquesta publicació i tenir alhora més informació cliqueu aquí.

 

ARTICLES D'INTERÈS

Volem compartir amb tots vosaltres un parell d'articles que parlen de la importància que té per als més petits el fet de poder anar descalços, tant a casa com a l'escola. 

Si voleu llegir el primer article que parla del moviment lliure i l'autonomia en general, cliqueu aquí.

Si el que voleu és llegir el que parla més específicament sobre l'anar descalç, cliqueu aquí. 

Esperem que sigui del vostre interès.