Aprendre a conviure

A l'escola les primeres relacions comencen amb petits gestos: una mirada, un somriure, la curiositat per allò que fa un altre infant - o per allò que té a les mans-. Petites trobades que, a poc a poc, van construint els primers vincles entre iguals.

Durant els primers anys de vida l'infant comença a descobrir l'altre a través de la interacció en el joc. Fins que arriben a jugar junts i cooperar en el joc hi ha moltes situacions prèvies que podem observar; es posen junts en un espai proper, observen o imiten, corren per l'estança plegats... 

Es tracta d'un procés llarg, per això oferim temps i espai per facilitar-ho.

Amb els primers encontres també arriben els primers conflictes: dues mans que volen agafar la mateixa joguina, un infant que
s’apropa massa i un altre que vol protegir el seu espai o el joc que ha iniciat. En la interacció aprenen, amb cada pas, que els altres també tenen necessitats pròpies.

Acompanyar aquests conflictes no vol dir evitar-los, sinó ajudar els infants a viure’ls amb seguretat. La nostra presència és propera i tranquil·la: observem, escoltem i intervenim per garantir el benestar de tothom. Posem paraules al que passa, acollim el malestar i ajudem a trobar opcions per a continuar, sense jutjar ni exigir que comparteixin abans d’estar preparats. 

Normalment procurem fer d’interlocutores: per una banda posant paraules a allò què volen/ necessiten i per un altre ajudant a comprendre les intencions de l’altre quan encara no tenen les eines per interpretar-les.

A l’escola, tenim una norma molt important que recordem sempre que cal: « no pots fer mal a l’altre » perquè tots els sentiments tenen un lloc, però no totes les accions són acceptables.

Així, els infants aniran descobrint que...

... hi ha altres maneres de comunicar-se

... que els límits ens ajuden a conviure 

... que la mestra és a prop per protegir-los i acompanyar-los quan encara no poden gestionar sols allò que senten

...trobaran noves maneres d'estar a prop.